Projecte Lingüístic del Centre

Data d'actualització: 07-09-2020

Control de canvis

Núm. revisió

Descripció de la modificació

0

Creació del document

1

Revisió ortogràfica i aprovació

 

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

  • 0.1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT
  • 0.2. ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES BÀSIQUES DEL NOSTRE PLC

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

  • 1.1.    EL NOSTRE ENTORN
  • 1.2.    EL CENTRE I L’ALUMNAT

2. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

  • 2.1. SOBRE LES LLENGÜES I LA LLENGUA CATALANA
    • 2.1.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    •  
  • 2.2. ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE LES LLENGÜES
    • 2.2.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    •  
  • 2.3. EL TRACTAMENT DEL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE
    • 2.3.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA AMB RELACIÓ AL BATXILLERAT
    • 2.3.2. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA AMB RELACIÓ ALS CICLES FORMATIUS
    • 2.3.3. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL DE LA LLENGUA VEHICULAR
    •  
  • 2.4. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES CATALANA I CASTELLANA
    • 2.4.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    • 2.4.2. CONTINGUTS COMUNS ALS CURRÍCULUMS DE LLENGUA CATALANA I DE LLENGUA CASTELLANA
    •  
  • 2.5. L’OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES
    • 2.5.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    • 2.5.2. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA
      • 2.5.2.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    • 2.5.3. LA LLENGUA AUXILIAR
    •  
  • 2.6. TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT I CRÈDITS DE SÍNTESI DELS CICLES FORMATIUS
    • 2.6.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    •  
  • 2.7. ORGANITACIÓ I GESTIÓ
    • 2.7.1. RELACIONS INTERNESÇ
      • 2.7.1.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA
    • 2.7.2. RELACIONS EXTERNES
      • 2.7.2.1. OBJECTIUS I POPOSTES DE MILLORA
    • 2.7.3. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE
      • 2.7.3.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

3. AVALUACIÓ

4. NORMATIVA

 

 

0. INTRODUCCIÓ

0.1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

La Llei de Política Lingüística estableix que la llengua catalana és la pròpia de Catalunya i tots tenim el dret de conèixer-la i d’usar-la.

Partim de la base que la normalització lingüística és un objectiu bàsic del nostre centre i que el Projecte Lingüístic de Centre és l'instrument de gestió que la fa possible.

Cal apuntar, també d’entrada, que el projecte lingüístic de centre (PLC) situa el seu origen en una anàlisi i reflexió interna a l’entorn de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i es planteja com a objectiu la màxima coherència possible entre aquests ensenyaments i aprenentatges i la seva realitat sociocultural, tant interna com externa.

Així, ens plantegem el PLC com a instrument de gestió per a garantir l’adequada (i adaptada) planificació de les llengües al nostre Centre d’acord amb el marc del plurilingüisme proposat per la Llei de Política Lingüística. És precisament en aquesta llei on s’ estableix la llengua catalana com a pròpia de Catalunya i on es  reconeix el nostre dret (el de tots) a conèixer-la i a usar-la. Així doncs, a partir del  PLC es planificaran totes aquelles accions que permetin garantir el coneixement i la integració de la llengua i la cultura catalanes i es regularà l’ús de la llengua en els diferents nivells i àrees educatives del nostre centre.  Propostes, totes elles, encabides dins el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, on l’aprenentatge i l’ús de les llengües es contempla dins d’un context educatiu multilingüe i multicultural.

No cal insistir en què la  competència comunicativa i lingüística incideix directament i indirecta en el currículum: de manera específica en les llengües que s’aprenen i de manera transversal en tots els aprenentatges i competències: saber pensar, saber aprendre, saber fer, saber conviure i saber ser. Definim, doncs, la competència i lingüística coma a força subjacent a tot desenvolupament curricular i, també, personal.

D’acord amb l’article 14 de la Llei d’educació, el projecte lingüístic forma part del projecte educatiu del centre (PEC). Recull, de manera organitzada, tant els criteris adoptats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, com els criteris de comunicació del centre, tant interns com externs.

Els objectius generals del PLC, definits per la normativa vigent, es concreten en:

  1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials.
  2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres.
  3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars de l’alumnat d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
  4. Capacitar l’alumnat per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.
  5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
  6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula ordinària

D’acord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, el projecte lingüístic ha d’emmarcar el tractament de les llengües al centre i ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües, entre els quals hi ha d’haver:

  1. El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
  2. El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà.
  3. Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
  4. Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individual, a la realitat sociolingüística del centre.
  5. La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.

Així mateix, tal i com estableix el Pla per a la llengua i la cohesió social, el Projecte lingüístic de centre ha de promoure, entre tot l’alumnat:

  • El respecte envers totes les llengües.
  • La valoració positiva de la diversitat lingüística.
  • La desaparició dels prejudicis lingüístics.
  • La importància de l’aprenentatge d’una nova llengua.

Tots els principis expressats en aquest Projecte Lingüístic de Centre es concretaran anualment en la Programació General Anual (PGA).

 

0.2. ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES BÀSIQUES DEL NOSTRE PLC

Certes actituds lingüístiques bàsiques, no són competència exclusiva dels departaments de llengua i literatura sinó que poden ser treballades transversalment. Tot el professorat pot incidir per tal que l’alumnat  s’adoni de la importància de la competència lingüística, per això és important que tots integrem els següents aspectes:

  • que el fet que les exigències lingüístiques de la nostra societat - en el nou marc europeu- són cada cop més altes.
  • que s’ha d’entendre la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència
  • que cal replantejar-se l’ensenyament de la llengua oral, atesos els resultats actuals
  • que l’aprenentatge de la llengua es fa des de totes les àrees del currículum
  • que la diversitat del nostre alumnat ens obliga a buscar noves estratègies
  • que les noves tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren portes, també noves,  de com ensenyar llengües
  • que és necessari incentivar activitats en què l’ús de la llengua sigui real
  • que cal fer reflexionar l’alumnat sobre els usos lingüístics
  • que cal que els centres ens plantegem uns plans de formació propis en temes lingüístics i en temes de didàctica de les llengües
  • que cal potenciar la lectura com a font d’informació i de plaer en qualsevol de les matèries i de les  llengües que

 

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1. EL NOSTRE ENTORN

Badalona compta amb una població de 220.440 habitants, 92.379 homes  i 97.604 dones de nacionalitat espanyola i 14.713 homes i 13.045 dones de nacionalitat estrangera. (IDESCAT 2011). Quant al nivell formatiu, 24.576 persones es qualificarien com a “sense titulació”, 28.981 amb  “titulació de primer grau”, 104.706  amb “titulació de segon grau” i 23.427 amb “titulació universitària” (IDESCAT 2011).

Badalona és una ciutat jove, doncs més d’una tercera part dels seus habitants tenen menys de 30 anys. Tot i que el nivell d’instrucció és una mica inferior al de la mitjana de les poblacions de l’àrea metropolitana, les dades canvien molt amb relació a les edats. La gent jove presenta un perfil molt més instruït i format que la gent gran. La població de Badalona té un important creixement durant els decennis del 60 i 70, com a conseqüència de la immigració d’importants contingents de població de la resta de l’Estat. A partir de mitjans dels 80 i fins el nou segle, la població disminueix lleugerament. Les raons s’han de buscar en el descens de la natalitat i en un moviment migratori lleugerament negatiu. Aquesta situació reverteix a partir del 2000, per l’important influx d’arribada d’immigrants de l’estranger, que en l’actualitat suposen ja més d’un 15% de la població. La Badalona post-industrial la trobem de ple a barris com el nostre barri del Progrés.

Pel que fa referència al nivell de català entre la població badalonina de més de dos anys, 194.190 persones afirmen entendre’l, 132.370 parlar-lo, 149.188 saber-lo llegir i 99.502 persones escriure’l correctament (IDESCAT 2011).

A Badalona hi ha 34 centres públics d’educació infantil i primària (escoles), 13 centres públics d’educació secundària, batxillerat i formació professional (instituts), 24 centres privats-concertats d’educació primària i secundària, 3 centres públics d’educació especial, 7 escoles bressol públiques (5 municipals i 2 de la Generalitat), 26 escoles bressol privades, 4 centres de formació d’adults, 1 Escola Oficial d’Idiomes, 1 centre hospitalari, 4 centres d’ensenyaments postobligatoris i 6 centres privats d’educació artística no reglada.

El Centre d’Estudis Joan Maragall està ubicat al c. Guifré 300 de barri del Progrés de Badalona, el qual està vivint des de l’any 2002 una profunda transformació, en tant que l’antiga àrea industrial ha esdevingut un barri residencial amb nous serveis i planificació urbanística. El Progrés és un barri costaner de Badalona que forma part del Districte I juntament amb els barris de Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila i Manresà. Limita amb els barris de Gorg i La Mora al sud, El Raval i Can Claris al nord i amb Centre al nord-est. El nom de “Progrés” adoptat el  1980  identifica un dels principals carrers del barri i a l’hora ens recorda l’origen de la seva formació, lligada a la mecanització, a la modernitat i, òbviament, al progrés.

Segons les dades del padró de 2015, el nostre  barri acull 11182 habitants, dels quals 5399 (el 48,1%) són homes i 5783 (el 51,9%) són dones. La població del barri representa el 5% dels habitants de tota la ciutat.

Distribució de la població per CCAA de naixement i grups d'edat

Piràmide d'edats

Segons estudis previs , Badalona té una potencialitat de creixement que li permetrà arribar als 250.000 habitants. Un dels augments d’aquesta previsió és la rebuda de nova població, motivada per la proximitat de Barcelona. Així cal esperar-ho dels nous parcs d’habitatges en construcció o previstos de Montigalà, Bufalà i, sobretot, a la façana marítima, com ara el Progrés. El context econòmic actual fa pensar que aquesta previsió es mantingui però que, per a assolir-la, passi més temps de l’ inicialment previst.

1.2. EL CENTRE I L’ ALUMNAT

L’entorn sociolingüístic del Centre d’Estudis Joan Maragall és bàsicament castellanoparlant, a nivell de centre i a nivell de barri. Es coneix i s’entén perfectament el català però l’expressió és generalment en castellà. Entre l’alumnat  nouvingut, l’idioma que predomina és, també,  el castellà.
El Centre d’Estudis Joan Maragall, amb més de trenta anys d’experiència en els antics estudis de Formació Professional, en l’actualitat ofereix Batxillerats, Cicles Formatius de Grau Mitjà, Cicles Formatius de Grau Superior, els PFIs, ensenyament a distància on line i educació d’adults.
En l’actualitat, s’imparteixen, en modalitat presencial, els següents nivells educatius:

  • PFI d’Auxiliar en Activitats d’oficina general.
  • PFI d’Auxiliar en Comerç i Atenció al públic
  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia (1r i 2n curs)
  • Cicles Formatiu de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria (1 curs torn de matí i 1 curs torn de tarda)
  • Cicles Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situacions de Dependència (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Conducció d’Activitats Físiques en el Medi Natural (1r curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries (1r i 2n curs)
  • Batxillerat Humanístic Social (1r i 2n curs)
  • Batxillerat Científic Tecnològic (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Ensenyament i Animació Físico-Esportives (1r curs -2018-19 i 2n curs ; 2n curs a partir de 2019-20)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social(1r curs i 2n curs)

S’imparteixen, en modalitat semipresencial, els següents nivells educatius:

  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia (1r i 2n curs)
  • Cicles Formatiu de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria (1 curs)
  • Cicles Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situacions de Dependència (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries (1r curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Documentació Sanitària (1r curs i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Administració i Finances (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior de Promoció d’Igualtat de Gènere (1r i 2n curs)
  • Cicle Formatiu de Grau Superior d’Estètica Integral i Benestar(1r i 2n curs)

També s’ofereixen el servei d’assessorament i de reconeixement d’aprenentatges assolits, certificats de professionalitat i escola del lleure (cursos de monitor i de director de lleure infantil i juvenil).

En l’actualitat (febrer de 2020) el Centre d’estudis Joan Maragall acull 621 alumes en modalitat presencial: 295 nois i 326 noies. La gran majoria són de nacionalitat espanyola, tot i que un 1,2% de l’alumnat ha nascut a l’Equador, un 0,6% a Colòmbia i un 0,5 % a Rússia. Altres països de naixement o procedència del nostre alumnat són: Argentina, Bolívia, Xile, Etiòpia, França, Gàmbia, Guinea, Itàlia, Marroc, República Dominicana, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

El 65% del nostre alumnat viu a Badalona mateix. Altres poblacions de residència són: Montgat (el 4,5%), Sant Adrià de Besos (el 3,4%) Tiana (el 3,5%), Premià (el 3%), Santa Coloma de Gramenet (el 2,8%), Vilassar (el 2,25%) o el Masnou (el 2%).

 

2. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

2.1. SOBRE LES LLENGÜES I LA LLENGUA CATALANA.

El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives. (art. 20.1)

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant de les internes com de les externes. (art.20.2)

El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari. (art.21.1)

El llenguatge és la base del coneixement, de l’aprenentatge i de la comunicació. Ha de ser vist al Centre com a eina de desenvolupament del propi pensament i com a necessària per a la transmissió de sentiments.

S´ha de tenir present la importància del llenguatge en l´expressió de vivències, sentiments i idees i la importància de la literatura en l´adquisició de valors estètics.

La llengua en els diferents àmbits ha d´evitar discriminar per raons de sexe, raça, ideologia i condició. En aquest sentit, tal com ja senyalem en apartats posteriors, s´haurà de procurar la utilització d´un llenguatge no sexista en les comunicacions internes i externes del centre. El Centre, a més, ha d´oferir una atenció especial als alumnes amb dificultats de llenguatge.

S´implicarà els alumnes en el respecte per la diversitat lingüística i en la presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. En el cas dels batxillerats, no cal dir que és essencial coordinar els ensenyaments de les diferents llengües per desenvolupar aquesta  competència plurilingüe i intercultural.

Es fa necessari, per tal de dur a terme les actuacions i adequacions necessàries en el procés d’ensenyament aprenentatge , un coneixement més aprofundit de ,la realitat lingüística del centre a cada inici de curs. Una possible via de coneixement podria ser l’elaboració d’una enquesta adreçada a l’alumnat, sota la supervisió de la coordinadora lingüística. Alguns indicadors que valorem representatius de cara a realitzar l’anàlisi són:

  1. La llengua d’ús habitual.
  2. Ús del català dins l’àmbit familiar.
  3. Ús del català entre les amistats.
  4. El grau de coneixement de català i castellà (molt, força, poc o gens).
  5. El coneixement d’altres llengües diferents del català i del castellà.
  6. Qualsevol altres aspecte que en el seu moment es pugui considerar rellevant.

2.1.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Obtenir un coneixement més aprofundit (mitjançant una enquesta d’inici de curs) sobre els usos i el domini de les diferents llengües per part de l’alumnat i posar-lo a l’abast del professorat.

En són responsables el cap d’estudis, la coordinadora  lingüística i les tutories de batxillerat i de cicles formatius.

  • Regular que l’ús de la llengua, al Centre i fora del Centre, potenciï la no discriminació per raons de sexe, procedència, ideologia i condició.

És responsabilitat de l’Equip Directiu, del claustre de professorat, del personal d’administració i serveis, de l’alumnat i de les seves famílies.

  • Proporcionar els mitjans necessaris per assegurar una bona integració de l’alumnat en qualsevol dels nivells educatius del centre. Per això, cal posar a l’abast de les famílies la informació relativa a la situació lingüística de l’Escola i del seu entorn.

N ’és responsable tota la comunitat educativa.

  • Fomentar, des de cada una de les matèries i mòduls, la  correcció en els usos de les llengües, evitar l’avaluació exclusivament basada en proves tancades o tipus test donant cabuda al foment de l’expressió oral i escrita en les diferents llengües.

En són responsables la coordinadora lingüística i l’equip de professorat del centre.

  • Consensuar una mateixa ponderació en el pes de l’expressió oral (un 25%) i  l’expressió escrita (un 25%) en les llengües comunes dels batxillerats i incorpora-la a  les programacions respectives.

En són responsables la coordinació lingüística, el departament de llengua i literatura catalana. De llengua i literatura castellana i el departament de llengua estrangera.

 

2.2. ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LES LLENGÜES

Com  a activitats destaquem l’organització dels Jocs Florals (des de fa més de 6 anys), la revista Frónesis de les lletres, les arts i les ciències i l’Aula Oberta en el batxillerat.

La participació als Jocs florals pot ser en català, castellà o llengua estrangera, en modalitat de narrativa o poesia. La mitjana de participants se situa a l’entorn dels 70 alumnes per certamen, fins ara,  tots ells/elles de Batxillerat.

Tant l’alumnat com el professorat participa en l’elaboració de la revista Frónesis, mitjançant assajos, poemes o recerques. Aquesta participació (tant de l’alumnat com del professorat) prové, bàsicament del batxillerat.

En horari de tarda, batxillerat ofereix l’aula oberta adreçada al reforç i a l’aprofundiment en les diferents llengües.

2.2.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Aconseguir una major implicació de tots els departaments i cicles del centre a la revista Frónesis per tal que es converteixi en una autèntica “revista de centre” .

En són responsables el responsable de la revista i totes les coordinacions del nostre centre.

  • Aconseguir una major implicació (per part de l’alumnat de tot el centre) en l’organització i participació en els jocs florals.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions dels batxillerats i dels cicles formatius del centre.

 

2.3. EL TRACTAMENT DEL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE.

El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. (art.24.1)

Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements de català i castellà propis d’aquesta etapa. (art. 21.6)

El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. (art.24.1)

Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements de català i castellà propis d’aquesta etapa. (art. 21.6)

La llengua catalana, com a llengua pròpia i comuna de Catalunya i de tots els altres territoris catalanoparlants, també és la llengua pròpia del nostre centre i es pretén que sigui l’eina de cohesió i integració de tota la comunitat. Per tant, en el marc de la normativa vigent, aquesta serà la llengua usada en tots els àmbits acadèmics, culturals, administratius i de relació interna i externa del centre.

El centre compta amb la implicació i col·laboració de tot el professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana i en el procés de normalització lingüística. És per això que, a excepció dels professors/es de matèries lingüístiques i d'aquelles intervencions puntuals en anglès en matèries no lingüístiques, la llengua de relació entre professorat i alumnat serà el català. També en aquesta línia, el professorat hauria de mirar que els documents de treball que proporciona a l’alumnat  siguin en català (si no és que es tracta d'un text en versió original).

Tot el professorat del centre (batxillerats, cicles de grau mig i superior) ha d’exigir correcció lingüística en els treballs i exercicis de l’alumnat i promoure un ús de la llengua  (oral i escrit) amb el màxim de correcció.

Hi ha aspectes de l’avaluació de la llengua que haurien de considerar-se com a únics i comuns. En destaquem l’expressió oral i l’expressió escrita. Es fa necessari consensuar uns mateixos criteris avaluatius compartits per totes les matèries de modalitat de llengües.

  • Llengua oral

La llengua oral es treballa regularment en el Batxillerat i en tots els cicles a partir de la diversitat textual: entrevista, conversa, argumentació, exposició... tant a l’àrea de llengua com a la resta.

Com a proposta inicial, es presenta la següent rúbrica per a l’avaluació de l’expressió oral per a ser compartida entre tots els nivells i modalitats educatives del centre d’estudis:

RÚBRICA D'AVALUACIÓ EXPRESSIÓ ORAL

  1P 0,75P 0,5P 0,25P 0P
Inici i presentació del tema Es presenta a l'audiència, i presenta el tema que s'exposarà a continuació. Presenta el tema, i posteriorment es presenta ell/a. No es presenta i exposa molt breument el tema que exposarà. Es presenta però no presenta el tema que tractarà. No es presenta, ni presenta el tema de l'exposició.
Volum de veu, velocitat i entonació (capta l'atenció de l'audiència) Té una bona velocitat, que facilita la comprensió de l'exposició, i el volum és adequat, amb una bona entonació. L'atenció de l'audiència ha sigut constant. La velocitat de l'alumne/a facilita la comprensió de l'exposició, el volum és força adequat tot i que l'entonació no del tot. Ha sabut recaptat l'atenció de l'audiència quan aquesta no estava atenta. La velocitat de l'alumne/a i la seva entonació faciliten la compensació de l'exposició, tot i que el volum no és adequat. L'atenció de l'audiència ha sigut intermitent. La velocitat no ajuda a la comprensió del contingut de l'exposició, tot i que el volum i l'entonació que utilitza, és bastant adequat. L'atenció ha sigut força nul·la. La velocitat dificulta la comprensió de l'exposició, i el volum i l'entonació no són adequats, dificultant encara més, la comprensió. L'audiència no ha mostrat cap mena d'atenció.
Pronunciació i fluïdesa Té bona fluïdesa, i una pronunciació clara. Pronúncia de manera clara, i té bastant fluïdesa, tot i que amb alguns bloquejos, pauses i repeticions ("em, doncs..."). No té una pronunciació del tot clara i, tot i les repeticions i bloquejos ("em, doncs..") l'exposició ha sigut bastant fluida. L'exposició no ha sigut massa entenedora perquè no pronunciava clarament, i hi ha hagut moltes manques de fluïdesa durant l'exposició. No ha sigut capaç de pronunciar clarament i de manera fluida.
Vocabulari Utilitza un vocabulari ric, adequat i acord amb l'exposició, sense repetir paraules i expressions. El vocabulari és adequat i d'acord amb l'exposició, però li falta enriquir-lo. El vocabulari es força adequat, tot i que repeteix força paraules. El vocabulari és bastant limitat, i repeteix bastants paraules, però es nota l'esforç en buscar vocabulari nou i fora del que utilitza ell/a quotidianament. El vocabulari és molt limitat, i la majoria de paraules es repeteixen.
Expressió i postura corporal Es posiciona de cara a l'audiència, manté el contacte visual, i l'expressió corporal no és nul·la ni exagerada, és correcta. Es posiciona i s'orienta a l'audiència, el contacte visual és bastant freqüent tot i que l'intenta evitar alguna vegada mostrant algun tipus de nervis La posició no és constant cap a l'audiència, però intenta mantenir bastant el contacte visual. Es veu una mica nerviós/a. La posició en cap moment ha sigut de cara a l'audiència, i el contacte visual és bastant escàs, mostrant molts signes de nervis. Està totalment immòbil i rígid, no hi ha fluïdesa en els seus moviments, ni contacte visual amb ningú. Es mostra molt nerviós/a.
Adequació de continguts Els continguts presentats s'adeqüen i relacionen correctament al tema exposat. Molts dels continguts i informació presentada, es relacionen amb el tema exposat. Presenta molta informació, però no queda clarament relacionada amb el tema exposat. Manca relació entre els continguts presentats, i el tema exposat. No es troba relació entre els continguts i el tema exposat.
Estructuració dels continguts exposats L'exposició ha sigut estructurada i presentant la informació de manera ordenada. L'exposició ha sigut organitzada, tot i que amb algun fallo d'ordre al presentar la informació que ha sabut corregir. L'exposició ha seguit una estructura, però la informació presentada no ha tingut un ordre clar. L'exposició no ha sigut del tot estructurada, però la informació presentada ha tingut un ordre una mica lògic. L'exposició no ha sigut estructurada, ni ha seguit un ordre, fent que l'audiència es perdés en ell.
Domini del contingut a exposar (preparació) Demostra un gran domini en el tema exposat, i per tant, una molt bona preparació de l'exposició. El domini del tema i els continguts és adequat, mostrant una preparació força adequada. El domini dels continguts i del tema, és bastant just, mostrant una escassa o no suficient preparació de l'exposició. Demostra un escàs domini dels continguts, mostrant, també, poca o no suficient preparació de l'exposició. El domini del tema i els continguts és nul, mostrant també, una nul·la preparació.
Conclusions i tancament Exposa les conclusions i s'acomiada correctament. Conclou correctament, però no utilitza un tancament (s'acomiada) de manera formal. Conclou amb les idees principals, però no s'acomiada. S'acomiada, però no conclou l'exposició amb les idees principals. No ha exposat les conclusions, i no s'ha acomiadat.
Duració El temps de l'exposició ha sigut l'adequat i correcte. El temps de l'exposició ha sigut bastant adequat tot i excedir-se breus minuts. L'exposició s'ha excedit bastant del temps pactat. El temps d'exposició ha sigut molt breu, i no ha arribat a ajustar-se al temps marcat. Accedeix (el doble) o no utilitza (la meitat) del temps pactat.

 

  • Llengua escrita

La llengua catalana és considerada la vehicular i el mitjà d’aprenentatge de les altres matèries i, en aquest sentit, el professorat s’ha de sentir transmissor del correcte ús de la llengua a l’alumnat i, especialment, model d’ús lingüístic en la seva matèria pel que fa a qualitat, correcció i adequació terminològica.

Per al Batxillerat:

  1. Els departaments de llengües descomptaran 0,1 per falta amb un límit de 2 punts. La repetició d’una mateixa falta tan sols descomptarà una vegada.
  2. Els departaments que no són de llengües descomptaran 0,1 fins a un màxim d’1 punt.

Cal concretar els criteris de correcció de la llengua escrita per als cicles formatius.

Els treballs que l’alumnat lliuri al professorat no s’acceptaran i e retornaran en cas qe no siguin acceptables pel que fa a expressió i ortografia. L'alumnat podrà lliurar els textos més d'una vegada després d'incorporar-hi les correccions pertinents. El professorat tindrà en compte el procés i, sobretot, el text final.

Els acords adoptats sobre correcció en llengua escrita s’inclouran en els criteris d’avaluació de cada matèria no lingüística i seran lliurats a l’alumnat a inici de curs en la fitxa de presentació de la matèria.

  • Relació llengua oral i llengua escrita

S’utilitzarà la llengua catalana en les activitats orals i escrites dins l’aula: exposició del professorat, material didàctic, llibres de text i qualsevol altre material de suport, exercicis i activitats d’avaluació. Per tant, els diferents departaments vetllaran per a garantir els materials didàctics i els recursos terminològics que asseguri un correcte ús de la llengua.

2.3.1 OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA AMB RELACIÓ AL BATXILLERAT

  • Assegurar la vehiculació del català com a llengua d’expressió normal de les diferents activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i com a  vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques que es realitzen al centre.

En són responsables l’Equip Directiu i el claustre de professorat.

  • Garantir, en acabar el batxillerat, el domini equivalent de les llengües oficials (nivell C1).

N’és responsable el departament de llengua catalana i literatura.

  • Potenciar i fer un seguiment de l’ús del català dins l’aula per part de l’alumnat.

N’és responsable tot l’equip educatiu de batxillerat.

  • Aconseguir que tot el professorat consideri que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat de tots i, per tant, actuï en conseqüència.

N’és responsable tot l’equip educatiu de batxillerat.

  • Responsabilitzar la resta d’àrees (a banda de la de lletres) sobre la importància de la correcció  textual i del domini de la terminologia específica que els és pròpia.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions del batxillerat.

  • Enfortir l’expressió escrita i l’expressió oral incloses en la competència comunicativa, procurat la seva presència en les programacions de totes les àrees.

En són responsables la coordinació lingüística i l’equip docent del batxillerat.

  • Oferir propostes (com ara compartir les rúbriques d’avaluació) des del departament de català per tal que el professorat del centre tingui eines a l’aula per treballar la llengua oral.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions del batxillerat.

  • Incorporar, en totes les fitxes de presentacions d’assignatures i mòduls, els criteris d’avaluació de la correcció en llengua escrita.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions del batxillerat.

2.3.2. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA AMB RELACIÓ ALS CICLES FORMATIUS

  • Vetllar perquè l´alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana adient a l´especialització que realitza i reforci el nivell obtingut a l´ESO.

N’és responsable l’equip educatiu dels cicles de formació.

  • Establir mecanismes de seguiment i avaluació de l’ús de la llengua catalana en totes les activitats.

En són responsable la coordinadora lingüística i tot l’equip educatiu dels cicles de formació.

  • Potenciar i fer un seguiment dins l’aula de l’ús del català per part de l’alumnat.

N’és responsable l’equip educatiu dels cicles de formació.

  • Incorporar la formació en correcció textual a tot el professoral de cicles. Per aquest motiu, es proposa incloure aquesta formació per al professorat en el PFC.

En són responsables la direcció i la coordinació lingüística.

  • Aconseguir que tot el professorat de cicles formatius consideri que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat de tots i, per tant, actuï en conseqüència.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions dels cicles formatius del centre.

  • Enfortir l’expressió escrita i l’expressió oral incloses en la competència comunicativa, procurat la seva presència en les programacions de totes les àrees.

En són responsables la coordinació lingüística i l’equip docent dels cicles formatius.

  • Oferir propostes (com ara compartir les rúbriques d’avaluació) des del departament de català per tal que el professorat del centre tingui eines a l’aula per treballar la llengua oral.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions dels cicles formatius del centre.

  • Incorporar, en totes les fitxes de presentacions d’assignatures i mòduls, els criteris d’avaluació de la correcció en llengua escrita.

En són responsables la coordinació lingüística i totes les coordinacions  i dels cicles formatius del centre.

2.3.3. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT INICIAL DE LA LLENGUA VEHICULAR

L’alumnat no ha d’ésser separat en centres o grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. (art. 21.5)

En l’educació secundària es considera alumnat nouvingut aquell que s’ha incorporat per primera vegada al sistema educatiu català en els darrers vint-i-quatre mesos; o que, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i procedeix d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del nostre.

Tenint  present que ens hem d’adreçar a l’alumnat  nouvingut en català, cal, òbviament,  que l’acollida es faci en català.

És un fet l’heterogeneïtat de l’alumnat a Badalona. Així, cal establir, per mitjà d’un pla d’acollida i d’integració, les facilitacions i els ajuts necessaris perquè l’alumnat nouvingut pugui cursar amb normalitat els estudis de llengua del batxillerat i els estudis relacionats amb els cicles formatius.

Els processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència de centre perquè, com a primer moment de socialització, poden esdevenir un element clau per a la creació de vincles, per establir un bon clima relacional i per afavorir la implicació en el centre de tots els seus membres. Dins el procés d’acollida, la carta de compromís educatiu és un document clau per formalitzar aquesta coresponsabilitat i implicació entre el centre educatiu i les famílies.

 

2.4. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES CATALANA I CASTELLANA

L’ensenyament del català i del castellà han de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria. (art. 21.3)

En el cas de Batxillerat, les matèries de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura presenten un currículum semblant i pretenen assolir idèntics o similars objectius. Cal potenciar la coordinació del professorat dels dos departaments per tal d’evitar continguts repetitius i d’optimitzar la transversalitat d’aquests entre les dues llengües.

Tot i que la metodologia i els punts de partida poden ser diferents, s’han de treballar coordinadament aspectes específics com ara els comentaris de text o els contextos socials per a situar els moviments literaris i lingüístics. Els aprenentatges relacionats amb els continguts que no siguin comuns es desenvoluparan en cada una de les dues matèries.

D’altra banda, les habilitats treballades a l’àrea de llengua haurien de ser eficaçment assolides en la mesura que l’alumnat tingui un marc ampli on pugui projectar els seus aprenentatges i, en conseqüència, on es sempre es corregeixi les errades d’ús i  es potenciï el  bon ús lèxico-terminològic específic de cada matèria curricular. Aquest marc idoni, són les altres matèries del currículum.

2.4.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Realitzar una anàlisi amb més detall dels continguts comuns a totes dues llengües (català i castellà) per tal de què els continguts adquirits en una d’elles puguin ser aplicables (de forma pràctica) en l’altra.

En són responsables els departaments de llengües.

  • Incrementar la coordinació entre el departament de llengua castellana i el departament de llengua catalana per tal  d’evitar continguts repetitius i d’optimitzar els aprenentatges assolits a final d’etapa.

En són responsables els departaments de llengües.

  • Acordar, fins on sigui possible, el lèxic específic més relacionat amb els objectes de la disciplina de llengua i evitar, d’aquesta manera, el doble etiquetatge per a un mateix objecte.

En són responsables els departaments de llengües.

  • Abraçar, a partir de la coordinació, les  llengües del batxillerat, tant les llengües clàssiques com les modernes per a delimitar els punts de connexió del llatí amb el català i el castellà, i elaborar estratègies comunes d’ensenyament i aprenentatge.

En són responsables els departaments de llengües.

A tall orientatiu, apuntem els continguts comuns a les matèries de Llengua i literatura catalana i Llengua i literatura castellana:

2.4.2.    CONTINGUTS COMUNS ALS CURRÍCULUMS DE LLENGUA CATALANA I DE LLENGUA CASTELLANA

  • Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors i codi. Aspectes no lingüístics. El context.
  • Funcions del llenguatge.
  • Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. Els signes de puntuació. Tipus de textos orals i escrits. Els textos expositius, argumentatius, descriptius, narratius, instructius i predictius.
  • Textos específics: científics, tècnics, jurídics, administratius, humanístics, periodístics i publicitaris.
  • Els gèneres literaris: narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria i periodisme literari.
  • Estructura del mot. Lexema i morfema. Relacions per la forma: derivació i composició. Els camps lèxics i semàntics. El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD i a Internet.
  • Text, oració i mot. Tipus d’oracions. Categories sintàctiques (sintagmes). Funcions sintàctiques.
  • La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.
  • Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.
  • Relacions pel significat: polisèmia i homonímia, sinonímia i antonímia, hiperonímia i hiponímia. La formació del lèxic: mots populars, cultismes i pseudoderivats. Manlleus i calcs. Procediments lingüístics de creació de neologismes

 

2.5. L’OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES

Seguint la normativa, optem per  una sensibilització i domini cada vegada més gran de llengües i cultures estrangeres per tal d’afavorir la comprensió i el respecte envers altres maneres de pensar i d’ actuar. L’objectiu principal és potenciar al màxim l’ús instrumental de la llengua estrangera per tal que l’alumnat  siguin capaç  d’expressar-se i comunicar-se en situacions diverses. L’aprenentatge s’orienta cap a diferents competències (aspectes curriculars o estratègies comuns):

Competència discursiva: motivar l’alumnat perquè sigui capaç de desenvolupar adequadament les estratègies comunicatives, i aconseguir que mostri interès per expressar-se en la llengua estrangera.

Competència lectora: mitjançant la lectura de textos adaptats en la seva dificultat al nivell de coneixement de la llengua estrangera dels alumnes, per tal que a partir d’aquestes lectures es realitzin activitats de comprensió, de vocabulari i de discussió.

Competència gramatical: per tal de poder aplicar les regles de funcionament de la llengua.

Comprensió auditiva: que l’alumnat sigui capaç de comprendre material enregistrat en suport àudio i audiovisual, produït per parlants nadius de la llengua; pel·lícules de cinema en versió original o qualsevol altre material que sigui expressat en la llengua estudiada.

Expressió oral: que l’alumnat sigui capaç de produir missatges en qualsevol situació comunicativa per a poder mantenir converses amb parlants de la llengua estrangera estudiada (activitats de role-play, petites escenificacions de diàleg, per exemple).

Competència sociocultural:  centrada en què l’alumnat  valori i apreciï els diferents aspectes i usos de les llengües estrangeres i en promoure una actitud de respecte envers la participació i les aportacions dels companys.

2.5.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres (B2 al final del batxillerat).
  • Vetllar perquè l´alumnat assoleixi el nivell de llengua estrangera adient a l´especialització que realitza i reforci el nivell obtingut a l´ESO.
  • Vetllar perquè, en acabar el batxillerat o els cicles formatius, l´alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en llengua estrangera i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.
  • Vetllar perquè l´alumnat tingui un coneixement aprofundit de les característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen la llengua estrangera i la seva literatura.
  • Afavorir la possibilitat d’ aprenentatge d´una segona llengua estrangera en els Batxillerats, ja que en l’actualitat s’ oferta exclusivament anglès com a primera llengua estrangera.

L’objectiu és implantar (o reincorporar) el francès com a assignatura optativa –segona llengua estrangera- en els dos Batxillerats amb un repartiment horari de dues hores setmanals per al primer curs  i de tres en el segon, responent al principi de continuïtat, imprescindible en l’aprenentatge de les llengües.

En són responsables el professorat del Departament de Llengües Estrangeres, pel que fa als aspectes didàctics, i l’Equip Directiu, pel que fa als aspectes organitzatius.

2.5.2. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA

Aprendre una llengua estrangera implica una reorganització del repertori verbal de l’aprenent, el qual esdevé plurilingüe i gestor de l’aprenentatge. L’adquisició de la competència comunicativa en una llengua estrangera suposa no solament aprendre formes lingüístiques i saber-les usar i interpretar, sinó també el coneixement dels valors, les normes i les representacions col·lectives socials i culturals que comparteixen els interlocutors. En l’etapa d’estudi secundaris, els idiomes s’utilitzaran per promoure la formació intel·lectual i per accedir a d’altres àrees de coneixement que permetin als alumnes fer seguiment dels progressos en el saber científic, humanístic i tecnològic. Per tot això els objectius i els continguts de les llengües estrangeres tant al Batxillerat com a Cicles  continuen oferint l’enfocament comunicatiu que es proposa a l’educació secundària obligatòria i en reforcen els aspectes globalitzadors i interdisciplinaris.

El Centre d’Estudis Joan Maragall oferta com a primera llengua estrangera la llengua anglesa. Aquesta es cursa a 1r i 2n de Batxillerat a raó de tres hores setmanals, una d’aquestes hores està desdoblada per tal de facilitar l’aprenentatge amb menor rati d’alumnat per grup. Quant els Cicles Formatius inclosos a la LOE, s’imparteixen tres hores setmanals d’anglès, amb relació a la resta, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria tan sols compta amb una hora d’anglès, el Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica amb un mòdul de dues hores, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Conducció d’Activitats Físiques en el Medi Natural amb una hora i els dos PFI’s amb tres hores a raó setmanal.

D’altra banda, des de ja fa temps,  el CES Joan Maragall participa en diferents Projectes Educatius Europeus (prioritat a nivell europeu), molt valorats tant pel Departament d’Ensenyament com per l’alumnat i les famílies participants . La immersió lingüística és la millor manera d’aprendre una llengua i per tant, incidim en els  intercanvis amb d’altres països. Així,  la mobilitat de l’alumnat se situa com a prioritat en el nostre PLC. Aquí recordem que el  Consell d’Europa estableix un marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües, en el qual proclama la necessitat que els i les  aprenents desenvolupin competències suficients per tal de relacionar-se amb persones de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i eliminar els prejudicis i la discriminació.

A tall d’exemple, apuntem els següents projectes on ha participat el Centre d’Estudis Joan Maragall:

  • The TNP Project – Transcultural Nursing for Practice is a European project of strategic partnership for Erasmus+.
  • Republica Txeca | Erasmus+ 2017
  • Communities of Practice in Education
  • Erasmus Plus Strategic Partnership 2014-1-RO01-KA202-002979
  • Inglaterra | Erasmus+ 2014

2.5.2.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Incrementar la ràtio d’hores dedicades a l’anglès i incrementar el nombre de mòduls impartits directament en aquesta llengua.
  • Incrementar el nombre de professorat amb qualificació professional suficient per a impartir els mòduls a Cicles Formatius en llengua anglesa.
  • Reduir el nombre d’alumnat  en les classes.

Aquest objectiu es recolza en els principis pedagògics reconeguts  per a l’ensenyament de les llengües estrangeres. Es pot assolir mitjançant més desdoblaments o agrupacions flexibles que permetin atendre degudament la diversitat de l’alumnat.

  • Afavorir que un major nombre de Treballs de Recerca (en el cas de l’alumnat de 2n de Batxillerat) i de Crèdits de Síntesi (en el cas de l’alumnat de cicles) sigui presentats en llengua anglesa.

En són responsables el professorat del Departament de Llengües Estrangeres, pel que fa als aspectes didàctics, l’Administració educativa pel que fa als recursos que posa a disposició del Centre i de l’Equip Directiu, pel que fa als aspectes organitzatius.

2.5.3. LLENGUA SUBSIDIÀRIA (AUXILIAR).

En l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües estrangeres, es tendeix a utilitzar únicament la llengua objecte d’aprenentatge. Amb tot, i si és el cas, preferentment, s’usarà  el català, donat que és la llengua vehicular del centre.

Pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge del llatí i el grec clàssics, l’objectiu és que la llengua subsidiària (auxiliar) sigui el català.

En són responsables el professorat del Departament de Llengües Estrangeres i el professorat de llengües clàssiques, pel que fa als aspectes didàctics i curriculars.

2.6. TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT I CRÈDITS DE SÍNTESI DELS CICLES FORMATIUS

La llengua utilitzada per redactar la memòria dels treballs de recerca al batxillerat i la dels crèdits de síntesi als cicles formatius ha de ser, preferentment, la llengua catalana; però es podrà utilitzar, si és el cas, la llengua castellana (en el cas que el professorat ho valori necessari o convenient)  o l’anglesa (en el cas que l’alumnat així ho proposi).

Els treballs de recerca que atenyin la recerca en l´univers de la llengua i la literatura catalanes es faran en català i els que atenyin la recerca en l´univers de la llengua i la literatura castellanes es faran en castellà.

De la mateixa manera, els treballs que tinguin com a objectiu la llengua i la literatura anglesa o la llengua i la literatura francesa (si e dóna el cas)  es podran presentar en anglès o francès.

Els treballs de recerca que investiguin aspectes científics, històrics, artístics, musicals, tecnològics, o qualsevol altre camp del saber, es faran normalment en llengua catalana, que és la llengua d´aprenentatge del centre i la llengua que en el PLC es defineix com a necessitada d´atenció especial. No obstant això, s´haurà de contemplar l´excepcionalitat de la norma, sobretot si de l´aplicació del principi general se´n pot derivar un perjudici greu dels drets individuals de l´alumnat. D´acord amb allò que la legislació estableix, es podran dictar exempcions lingüístiques per a l´alumnat del centre en casos especials.

En aquest sentit, si un alumne del centre que realitza un treball de recerca a l´entorn d´un aspecte del saber que no és estrictament lingüístic o literari, manifesta que vol escriure´l i exposar-lo en una llengua que no és la catalana, farà una sol.licitud escrita dirigida a la Comissió Lingüística del centre  que n´avaluarà l´exposició de motius i resoldrà en un sentit o altre.

2.6.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Realitzar una anàlisi sobre quants treballs de recerca de batxillerat s’han realitzat i presentat en els darrers dos últims anys en llengua castellana i en llengua catalana i, si és el cas, en llengua anglesa.
  • Realitzar una anàlisi sobre quants crèdits de síntesi de cicles formatius s’han fet i presentat en els darrers dos últims anys en llengua castellana i en llengua catalana i, si és el cas, en llengua anglesa.
  • Incrementar el nombre actual de treballs de recerca i de crèdits de síntesi presentats en llengua catalana i en llengua estrangera.

En són responsables la coordinació de batxillerat, la coordinadora lingüística, les coordinacions dels cicles formatius i el professorat tutor dels treballs de recerca del batxillerat i dels crèdits de síntesi als cicles formatius.

 

2.7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

2.7.1. RELACIONS INTERNES

Per tal de potenciar el PLC, el centre ha nomenat una coordinadora lingüística que vetlla per:

  • Promoure (en la comunitat educativa) actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
  • Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents de centre (PEC, PLC, NOFC) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut.

Per millorar la situació del català com a llengua vehicular del nostre centre; el centre ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català amb relació als rètols, cartells, murals i a l’ambientació en general del centre.

La llengua catalana també és el vehicle d’expressió normal en la documentació escrita que generen les actuacions administratives del règim interior del Centre d’Estudis Joan Maragall: comunicats, convocatòries, actes, documents administratius diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, cartells d’activitats, avisos públics, documentació adreçada a les famílies, etc.

La documentació interna ha de ser revisada i actualitzada periòdicament, cal insistir en què tota la documentació elaborada des de Secretaria, des de Direcció i des de la majoria de seminaris i departaments, tant pel que fa a la  difusió externa com interna, ha de ser redactada (correctament) en llengua catalana.

El centre ha acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a les famílies de tot l’alumnat, però no hi ha un seguiment del compliment de l’acord. Som conscients que, de vegades, la inèrcia afavoreix en ocasions l'ús del castellà. Si és convenient, se sol.licitarà un servei de mediació per atendre a la família.

Cal procurar que tot el sistema informàtic intern del centre sigui en català.

També cal remarcar la importància que totes les activitats extraescolars que es realitzin al centre es facin en català.

La llengua catalana hauria de ser el vehicle d’expressió normal, tant oral com escrit, per part del personal d’administració i serveis. Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es faran en llengua catalana, exceptuant-ne els casos en què les persones usuàries les demanin en llengua castellana.

2.7.1.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Promoure i afavorir l’ús de la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita en aquests àmbits:
    • Reunions i òrgans de gestió i treball del professorat: claustre, cicles, departaments, seminaris, comissions o qualsevol altra instància del professorat.
    • En la relació entre professorat i alumnat.
    • En la relació entre personal administratiu i alumnat.
    • En el sistema informàtic intern.
    • En l’ambientació del centre.
    • En les relacions entre l’alumnat.
    • En les activitats extraescolars i complementàries.
    • En les relacions amb les famílies.
    • En el Consell Escolar.

Assolir aquest objectiu és responsabilitat de tota la comunitat educativa.

2.7.2. RELACIONS EXTERNES

La llengua catalana és el vehicle d’expressió normal, tant oral com escrit, del centre d’estudis en les relacions amb altres institucions, empreses o estaments amb qui treballa habitualment; excepció feta d’aquells documents la destinació dels quals és per a entitats o organismes no pertanyents a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Així, la llengua catalana ha de ser el vehicle d’expressió en la informació i la imatge institucional del centre que s’ofereixi emprant les noves tecnologies TIC i, especialment, la que s’ofereixi a la pàgina web del centre (https://www.joanmaragall.com/) , que haurà d’estar expressada, com a mínim, en llengua catalana correcta.

2.7.2.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Assegurar que el 90 % de xerrades i presentacions realitzades per professional extern al centre es realitzin en català.
  • Assegurar que el 90 % de les comunicacions externes es realitzin en llengua catalana.
  • Assegurar que els continguts i  la imatge externa del centre, especialment la seva pàgina web, siguin expressats, com a mínim, en català.

En són responsables l’Equip Directiu, la coordinadora lingüística, el claustre de professorat, el departament d’informàtica  i el personal d’administració i serveis.

2.7.3. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

És la nostra intenció evitar l’ús sexista i androcèntric del llenguatge. Volem que l’alumnat superi tota mena d’estereotips i pugui adoptar actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat. Cal aplicar, en tots els documents del centre, els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Per la qual cosa, cal generalitzar terme com són ara “alumnat, professorat o tutories”.

En la correspondència amb les famílies ens adrecem als pares i mares o famílies i parlem dels seus fills i les seves filles.

2.7.3.1. OBJECTIUS I PROPOSTES DE MILLORA

  • Incorporar l’ús no sexista del llenguatge com a competència transversal en les àrees del currículum, tot i que alguns/es professors/es ja la tenen en compte.

En són responsables la coordinadora lingüística i les coordinacions dels diferents departaments.

  • Establir acords perquè el llenguatge no sexista esdevingui una competència que es treballi transversalment en les àrees del currículum.

En són responsables la coordinadora lingüística i les coordinacions dels diferents departaments.

3. AVALUACIÓ

Aquest Projecte Lingüístic de Centre resta sotmès a la legalitat vigent i al Projecte Educatiu de Centre, i serà susceptible de modificació a través de la revisió periòdica, a proposta de la coordinadora lingüística i aprovada pel consell escolar.

4. NORMATIVA

L’article 2.1 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres, estableix que

“L'autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n'és la màxima expressió”, i l’art. 5 e) de la mateixa norma afegeix que “El projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis”.

RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2010 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2010-2011.

I. Organització general del centre

2.1. Consolidació de la llengua catalana, i de l'occità d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe. El projecte lingüístic

Els articles 11 i 16 de la Llei d’ educació determinen que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua emprada normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. Han de ser normalment en català les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies.

L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en finalitzar l’educació obligatòria, de manera que pugui usar normalment i de manera correcta el català i el castellà (i l’aranès a la Vall d’Aran), i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.

Durant l’educació secundària el tractament metodològic de les dues llengües oficials es desenvolupa tenint en compte el context sociolingüístic, a fi de garantir el coneixement de les dues llengües per tot l’alumnat, independentment de les llengües familiars. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d’admissió d’alumnes als centres que imparteixin continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera no poden ser diferents per aquesta raó.

En el projecte lingüístic propi, del qual tots els centres han de disposar com a part del projecte educatiu, s’adapten els criteris generals anteriors i la normativa que sigui d’aplicació a la realitat sociolingüística de l’entorn, alhora que s’hi garanteix la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària.

En el marc del que estableix l’article 14 de la Llei d’educació, en el projecte lingüístic s’hi preveu el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, així com la coordinació en el tractament de les estructures lingüístiques comunes, evitant repeticions en totes dues llengües. També s’hi ha d’establir que l’assoliment de la competència comunicativa lingüística, com a base de tots els aprenentatges, és responsabilitat de totes les matèries del currículum.

Les pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa que el centre consideri oportú d’establir es recullen també en el projecte lingüístic, així com la garantia que les comunicacions del centre són en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s’han d’arbitrar mesures de traducció per al període d’acollida de les famílies.

D’acord amb l’article 10 de la Llei d’educació, els centres han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut, i recollir-ho en el seu projecte educatiu. Els criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana hauran de constar en el projecte lingüístic integrat en el projecte educatiu del centre. En establir aquests criteris, s’han de tenir en compte els programes lingüístics d’immersió en llengua catalana que es puguin implementar.

Coordinació de les actuacions en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social en el centre.

Correspon al centre acollidor adoptar les mesures necessàries per tal de potenciar les actuacions planificades en matèria de llengua i cohesió social. Quan aquestes mesures comportin la designació, per part de la direcció del centre, d’un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social, serà raonable assignar a la persona designada funcions com, per exemple:
 

  • Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
  • Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut
  •  L’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.
  • Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
  • Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.
  • Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu d’entorn.
  • Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre.

PLA D'IMPULS A LES TERCERES LLENGÜES (RESUM)

Quan un centre desenvolupa un projecte per donar impuls a les terceres llengües, correspon al professorat implicat en el projecte:

  • Col·laborar en el desplegament o actualització del projecte lingüístic, conjuntament amb el coordinador LIC.
  • Promoure acords i criteris per a la bona pràctica en la coordinació, la docència i el treball conjunt amb la resta del professorat, relatius a les metodologies integrades de les llengües.
  • Fer difusió en el centre dels materials elaborats en el marc del pla, així com promoure’n el bon ús. - Promoure, conjuntament amb el coordinador LIC i el coordinador o referent de llengües estrangeres dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, l'òrgan competent del Consorci d'Educació, les activitats de recerca, de mobilitat, d’associació escolar, d’aprofundiment en la reflexió pedagògica i de coordinació amb la resta de projectes, d’acord amb la planificació del pla i del projecte lingüístic del centre.
  • Dinamitzar accions educatives en llengües estrangeres a la biblioteca.

Totes aquestes accions tenen com a finalitat última la millora d’èxit educatiu de l’alumnat, el desenvolupament professional del professorat i la promoció de les accions de sensibilitat plurilingüe i intercultural de tota la comunitat educativa.

En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional (Comenius, eTWINNING) o un pla experimental de llengües estrangeres (PELE) convé que hi hagi un/a responsable de la coordinació d'aquests projectes.

Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres països o de professorat complementari de llengües d'origen en horari extraescolar han de vetllar per l'adequada acollida d'aquest professorat i per la coherència de les seves activitats en relació amb el Projecte lingüístic del centre.

LLIBRES DE TEXT

Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i els de llengües estrangeres, han de ser en català (article 11.2 de la Llei HYPERLINK "http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm"d’ educació). A la Vall d’Aran seran en aranès —denominació que pren l’occità a l’Aran— aquells que les disposicions específiques estableixin.

Aquestes Instruccions del curs 2010-2011 es recolzen en el decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària.

Articles 4 : La llengua catalana, eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

Annex 1 – Competències transversals. Les competències comunicatives: lingüística i audiovisual.