ELS PRIMERS CODIS DE LA HUMANITAT
Per Eduard Arumí
Els problemes del
món actual són tan antics com el mateix home, i el que ara ens preocupa tant ja
els inquietava a les primeres civilitzacions: el comerç, la família, la vida
social, laboral, etc. La història del dret ens revela els mitjans legals i
jurídics que l’home ha inventat i utilitzat per aconseguir viure en pau i
harmonia amb els altres éssers. Però quan comença a escriure’s aquesta
història?
Les darreres
excavacions arqueològiques han descobert que el famós Codi d’Hammurabi ja no és
el més antic de la humanitat. En efecte, saben que tres segles abans d’aquest
cèlebre codi ja s’havia redactat el que es considera, per ara, el primer, i que
tres segles encara més endarrere ja es feien actes notarials de compra i venda.
Després d’aquestes primeres experiències tan positives per al control del
comerç, començaren a fer-se adaptacions en altres àmbits de la vida humana, com
varen ser les normes per a la convivència familiar, laboral i social.
És
una constant històrica el fet que totes les civilitzacions s’hagin preocupat
des de sempre pel dret, com una norma específica d’ordenar la vida quotidiana
de la comunitat mitjançant unes lleis i fer-les complir. Aquesta preocupació
social ja apareix en el moment en què l’home primitiu i nòmada viu en grups
familiars o clans, però en especial es fa palesa quan s’estableix en els
primers assentaments humans, ja que aleshores augmentaren els conflictes.
Sembla, doncs, que la convivència entre les primitives comunitats no fou pas
gens fàcil perquè, com passa avui dia, dominaven els interessos i abusos dels
més poderosos. D’altra banda, com reflecteixen prou bé els primers codis, als
habitants de Sumer els preocupaven molt els problemes familiars i socials com
ara l’avortament, l’adulteri, l’homicidi, etc., perquè es jutjaven com
símptomes clars de la decadència del seu poble i se’ls aplicava la pena
capital.
Sumer, país de la Mesopotàmia, no destacà per obres monumentals com ara les
d’Egipte, Babilònia o Xina, però tenia una gran sensibilitat pels afers humans.
A més d’ésser la primera civilització de la història, té l’honor d’haver creat
l’escriptura i, després, el dret, demostrant que havia assolit un gran nivell
cultural. Als seus inicis, el poder reial dictaria els principis per reforçar
l’autoritat i ordenar els actes jurídico-administratius, i en un gran text
jurídic de Nippur, des tercer mil·leni, ens mostra una de les més antigues
actes notarials de compra-venda. Segles més tard, es faran ampliacions i
reformes, que esdevindrien el cos essencial dels futurs codis (ca 2430). Aquest
desenvolupament cultural i polític fou conseqüència d’una organització social
de cada ciutat-estat altament especialitzada, la qual propiciava una clara
responsabilitat cívica i una certa participació en el govern de la ciutat de
ciutadans lliures, que els va permetre anticipar-se a viure en formes
relativament democràtiques. Cal destacar també el respecte pels esclaus, que
era molt més benèvol que el d’altres civilitzacions de l’època.
Shulgi, rei d’Ur,
2094-47 a.C., redactà el primer tractat de dret de la història, conegut pel
Codi de Shugi. Consta de tres parts: pròleg, el cos legal o articles i un
epíleg. El Codi de Lipit- Ishtar, ca.
1930 a.C., el segon, té la mateixa estructura i està escrit també en llengua
sumèria. No obstant això, des del punt de vista jurídic, l’època d’Or del dret
a Mesopotàmia coincideix amb les primeres etapes de la història de Babilònia.
Així, el Codi d’Eshnunna, considerat com el més antic conjunt jurídic escrit en
llengua accàdia, constitueix el fonament del dret penal. El Codi d’Hammurabi,
rei de Babilònia, (segle XVIII a.C.), considerat el més important, integrà tots
els anteriors codis i conté els principis del dret positiu. Aquest codi
assentaria les bases de futurs codis de la Mesopotàmia i d’altres
civilitzacions, com les d’Helam, Israel, Hatti i la de Fenícia. Segles més
tard, el dret romà esdevindria la màxima expressió jurídica del món antic i
tindria una gran influència en la civilització occidental.