PSICOLOGIA INFANTIL

LES ETAPES DEL CREIXEMENT

Per Hel·lena Fernández

De forma irònica, moltes mares diran que el primer any va ser el millor de la relació que ha mantingut amb el seu fill, perquè aleshores els nadons pràcticament només menjaven i dormien; però en realitat també aquest primer any és crucial per al desenvolupament psicològic posterior. El primer any el nadó interacciona amb el mitjà no només per obtenir aliment i comoditat, sinó per a iniciar-se en l'aprenentatge del que constituirà la seva autonomia com a individu.

La ciència que estudia l'evolució i desenvolupament del nen és l’anomenada Ologia Evolutiva. En ella hem d'assenyalar dos autors que han aportat molt a l'hora de definir etapes evolutives en la vida del nen; aquests són Piaget i Spitz. Piaget parteix de la corrent constructivista i defineix un estadi com la manera d'interaccionar amb la realitat. Centra el seu treball en el camp de la intel·ligència i distingeix els següents períodes o estadis:

Sensoriomotriu: consta de sis subestadis. Es caracteritza per un desenvolupament motriu. Abasta els dos primers anys en la vida del nen. Els sis subestadis són:

Reflexos.- Primeres adaptacions adquirides: els reflexos passen a ser una adaptació adquirida quan existeix aprenentatge i interiorització. El descobriment del nou és essencial per Piaget.
Apareix tènuement la intenció. El món és vist pel bebè com un gran escenari on experimentar. La intenció que hi ha en aquest estadi es definiria per una adreça de l'activitat. L'adaptació intencional comença des que el nen comença a "actuar" i, més tard, a relacionar. La característica principal és la de agafar-ho tot amb les mans. Les seves accions són repetitives i no és fins a arribat al quart subestadi que utilitzarà determinats mitjans per a arribar a un objectiu o fi.

Cridat de la coordinació d'esquemes secundaris.- Es caracteritza per l'organització. El nen persegueix ja una fi concreta i tracta d'obtenir-la mitjançant actes intermedis.

L'elaboració de l'objecte.- Constitució de nous esquemes gràcies a l'experimentació. En l'estadi anterior el nen reproduïa aquells objectes que descobria fortuïtament mentre que en aquest els reprodueix modificant-los, la qual cosa ja pressuposa una intel·ligència superior. El nen descobreix l'experiència paral·lela i la relació entre objectes. La recerca de la novetat suposa un major interès.

Invenció de nous mitjans per combinació mental.- Efectua els actes amb molta més precisió. Pas clau per a poder passar de l'esquema a les operacions.

Pre-operacional.- Consta, al seu torn, de dos subestadis:

- Pre-conceptual (de 2 a 4 anys).

- Perceptiu o intuïtiu (de 4 a 7 anys). Les reaccions del nen es centren més en la percepció.

Operacional.- Consta també de dos subestadis:

- Concret (de 7 a 11 anys). Es caracteritza pel pensament lògic. En el nivell operatiu el nen funciona sobre un raonament.
- Formal (des dels 11 anys fins a la maduresa). Es caracteritza per la lògica de proposicions i l’aptitud de raonar a partir d'una hipòtesi.

Per Piaget els esquemes són les maneres que té l'organisme d'actuar. A partir d'un moment donat (2 anys) els esquemes s'interioritzen i es formen les operacions. En els adults coexisteixen els esquemes i les operacions.
Piaget recull tres processos biològics com aspectes que comunament poden trobar-se en el nen i en l'adult aquests conceptes són:

Assimilació.- Interioritzar la realitat externa en funció dels esquemes que el nen té.

Acomodació.- En funció de la realitat externa el nen pot canviar els seus esquemes interiors.

Adaptació.- Equilibri entre l'assimilació i l'acomodació.

Així com Piaget semblava donar-li major importància a la intel·ligència, Renné Spitz es va preocupar pel desenvolupament afectiu del nen. Parteix del corrent psicoanalític i considera l'estadi com una estructura a la qual el nen arriba. El seu gran descobriment van ser els organitzadors de la vida afectiva. Va anomenar organitzadors a aquelles activitats a les quals el nen accedeix i que li permeten reorganitzar la seva vida afectiva a l’entorn de la mare. Segons Spitz hi ha tres organitzadors importants:

El somriure.- S'ha construït en la interacció mare-fill.

L'angoixa del vuitè mes.- O també cridada angoixa enfront de l'estrany. En aquesta època apareix el temor a perdre a la mare i el nen reacciona amb plor i angoixa enfront de qualsevol estrany a qui abans del vuitè mes podia somriure tranquil·lament.

La negació.- Una manera de ser, de construir-se la pròpia personalitat és negant l'exterior.

Segons Spitz l'absència d'afecte repercuteix decisivament en la posterior l'evolució intel·lectual i en el llenguatge oral que desenvoluparà el nen.

Índex