DONES, HOMES I MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

Per Sara Sánchez i Laura Rodríguez

Primer de tot s’hauria de tenir present que és una malaltia, ja que de malalties hi ha de molts grups però totes comparteixen un punt clau, totes tenen algun punt negatiu. A continuació definirem que és una malaltia.

S’entén per malaltia un determinat estat de l’organisme que dificulta la supervivència i reproducció de l’individuo. Alguns biòlegs també consideren que és una malaltia l’estat de l’organisme que desafavoreix la perduració de l’espècie. L’estudi de les malalties s’anomena patologia i per poder classificar sistemàticament les malalties ho fem mitjançant la nosologia. El camp del coneixement més ample sobre les malalties i els seus tractaments és la medicina.

Hi han diferents tipus de malalties com malalties infeccioses, malalties genètiques.... però nosaltres ens hem volgut centrar més en les malalties de transmissió sexual (MTS) unes infermetats que en el segle que estem s’han posat de moda.

QUÈ SÓN LES ETS?

Les Infermetats de Transmissió Sexual (ETS) –també conegudes com infeccions de transmissió sexual (ITS) o infermetats venèries-, són aquelles infermetats infeccioses que (generalment, encara que en alguns cassos pot ser per unes altres vies) es transmeten de persona a persona per contacte íntim (que es produeix quasi exclusivament, durant les relacions sexuals).

Els agents productors de les infermetats de transmissió sexual inclouen bactèries, virus, fongs i també paràsits o els polls anomenats lladelles.

Quasi totes tenen tractament, algunes com les produïdes per virus, mai es curen de manera definitiva, sinó que l’agent causal resta en estat latent, sense manifestar-se, dins l’organisme, reapareixen cíclicament.

Actualment existeixen trenta tipus de ETS, de les que 26 ataquen principalment a les dones i quatre a tots dos sexes.

Generalment, la major preocupació de la gent jove és acabar amb un embaràs no desitjat, quant el veritable risc existeix en les infermetats.

A QUI AFECTEN?

Afecten a qualsevol persona que mantingui relacions sexuals amb una persona infectada per aquestes infermetats sense utilitzar preservatiu. És més fàcil contagiar-se si es canvia sovint de parella (a més parelles més risc) o quan la parella habitual té, per la seva part, uns altres contactes sexuals.

PERO SI JO NOMÉS VAIG AMB GENT SANA!

No es deuria confiar en les aparences. Hi ha persones que estan infectades i no ho saben, i és així com es transmet les ETS. Per això, si es fan revisions periòdiques ginecològiques, és més fàcil detectar alteracions i prevenir complicacions més greus, com la infertilitat, embarassos ectòpics (fora de la matriu) fins i tot càncers genitals.

PER ON ES CONTAGIEN?

Com es pot observar en el seu nom, les ETS són transmeses a partir d’una persona a una altre per activitats sexuals més bé que causades realment per aquestes activitats sexuals. Les bactèries, fongs, els protozous o els virus són els agents causants. No es possible contreure ninguna ETS d’una activitat sexual amb una persona que no estigui contagiada.

Moltes ITS es transmeten a través de les membranes mucoses del penis, de la vulva, i de la boca. La membrana visible que cobreix el cap del penis és una membrana mucosa. Les membranes mucoses es diferencien de la pell en que permeten que certs patògens penetrin al cos.

Aquesta es una raó per la que la probabilitat de transmetre moltes infeccions és bastant més alta per sexe que per altres medis més ocasionals de transmissió, tals com entrar en contacte no-sexual, compartint la coberteria, donant la mà, però no és l’única raó. Encara que les membranes mucoses existeixen tant a la boca com en els òrgans genitals, molts ITS semblen ser més fàcil de transmetre a través de sexe oral que amb petons profunds.

Tots els comportaments sexuals que impliquen el contacte amb altre persona o els líquids corporals d’altra persona deuen ser considerades a tenir un cert risc de transmissió sexual. La majoria de l’atenció s’ha concentrar en controlar el VIH, que causa el SIDA, però cada ETS presenta una situació diferent.

QUINES SÓN I CÓM TRACTAR-LES?

Clamídia.- Cap símptoma en les dones; en els homes dolor, secreció groguenca. Els antibiòtics eliminen les bactèries.

Lladelles.- Picor fort. Loció a la venta sense recepta.

Herpes genital.- Inflamació a l’àrea genital; dolor al orinar. Pastilles i pomades per alleujar símptomes, però no cura.

Condilomes veneris.- Berrugues engruixades en la regió genital. Cirurgia, però no hi ha cura.

Gonorrea.- Dolor, picor a l’orinar, secreció groguenca. Antibiòtics.

Hepatitis B.- Pell groguenca, dolor d’estómac, nàusees, vòmits, secreció groguenca. Pastilles, injeccions per calmar els símptomes però no hi ha cura.

Molluscum contagiousum.- Petites berrugues al voltant de la regió anal o genital. Es poden eliminar les berrugues, però no hi ha cura.

Infermetat inflamatòria pèlvica (només dones).- Dolor en la regió genital pèlvica. Antibiòtics.

Sarna.- Taquetes vermelles en línea amb molta picor o irritació. Loció a la venta sense recepta.

Sífilis.- Nafra en la pell sense dolor, ulceres genitals. Injeccions de penicil·lina per atacar les bactèries.

Infeccions vaginals.- Secreció pestilent i de colors estranys. Antibiòtics en pastilles.

Moniliasis.- Secreció o irritació en l’àrea genital, en la boca. “Monistat 7” o algun altre medicament sense recepta.

SIDA.- Infeccions oportunistes. Febre, pèrdua de pes… Teràpia anti-retroviral.

QUAN ES DEURIA D’ANAR A UN CENTRE SANITARI?

Quan es pateix un dolor o picor a la zona genital, o bé apareixen úlceres, ampolles o supuracions. Quan s’han tingut relacions sexuals no protegides (és a dir, sense utilitzar el preservatiu) i no es té una parella estable convé consultar a professionals, encara que no es tingui cap símptoma.

ES POT EVITAR LA TRANSMISSIÓ DE LAS ETS?

Les armes més importants contra les ETS són la prevenció, prenen mesures oportunes per mig de l’ús del preservatiu i l’higiene adequada, elements imprescindibles per una sexualitat responsable i que redueixen considerablement el risc de contagi d’aquestes infermetats.

Utilitzat correctament el preservatiu contribueix a evitar el contagi de les ETS, fins i tot el SIDA. Només hi ha dues infermetats que es poden evitar vacunant-se: l’hepatitis A i l’hepatitis B.

Els professionals de la salut suggereixen un sexe més segur, tal com l’ús del preservatiu, com la manera més confiable de disminuir el risc de contreure ETS durant l’activitat sexual. L’abstinència de les activitats sexuals involucrant altres persones protegirà contra la transmissió sexual d’aquestes infeccions.

Ja que les prostitutes són molt promíscues, aquesta professió sense l’ús de les precaucions del sexe segur, s’ha associat sovint a l’extensió d’infermetat de transmissió sexual. Encara que, les infermetats de transmissió sexual potencialment es transmeten de qualsevol forma de relació sexual, això que és important que tots els membres de la comunitat que tinguin relacions sexuals utilitzin precaucions, sense importar la naturalesa de les seves relacions.

Índex