EDITORIAL
Al cap d'un any d'haver imposat la seva llei a les ciutats-estat gregues, el rei Filip II de Macedònia va veure néixer al seu fill Alexandre. Corria el segle IV a.C i la successió estava, per fi, assegurada. Una vegada heretada la corona, Alexandre va permetre, a través de les seves conquestes territorials, la seva administració i els seus ambiciosos projectes, una harmoniosa fusió entre les cultures autòctones dels països vençuts i la pròpia cultura helènica, donant com fruit el naixement d'un imperi i d'una civilització, l'hel·lenística, l'herència de la qual ha arribat fins al nostre dies per mitjà de la transmissió que d'ella fes altre gran imperi, el romà.
Alguns historiadors i pensadors han qualificat el període hel·lenístic com un temps de crisi i decadència, tant en el terreny polític com en l'estrictament filosòfic. Recents encara els records de la democràcia atenesa i del pensament grec clàssic, ni l'organització política ni els diferents corrents filosòfics sorgits durant el temps d'Alexandre el Gran van poder competir amb l'esplendor de l'època precedent. Únicament pel que fa a l'expansionisme militar, la primacia del nou emperador va resultar indiscutible. No obstant, escoles filosòfiques d'interès com l'epicureisme, l'estoïcisme, el cinisme i l'escepticisme van florir en aquest període, sumant el seu llegat al dels grans corrents de l'època clàssica.
En el present número de Frónesis hem dedicat un article de contingut històric i altre de contingut literari al temps i la figura de l'emperador Alexandre el Gran, mentre que en un altre article -aquesta vegada de contingut filosòfic- s'exposa la filosofia de l'amistat i del plaer equilibrat, posada en pràctica en l'època hel·lenística per Epicur en la comunitat filosòfica del Jardí d'Atenes.
Una entrevista al Premi Nacional de Poesia d'Uruguai, Hèctor Rosales, una col·laboració sobre una nova edició adaptada de la Divina Comedia , a càrrec de l'escriptor català establert a Mèxic, Francisco José Fernández Defez, un perfil biogràfic del poeta Joan Salvat-Papasseit, de la mà del també pensador i poeta Xavier Fossas, un article-denuncia sobre l'aplicació de la pena de mort en la persona de Dominique Green, signat per Cati Romero, així com altres interessants col·laboracions en les àrees de ciències, història i humanitats, configuren aquest primer número de l'any 2005.
En la portada, un anell d'or en forma de serp, mostra dels treballs que es feien en el daurat metall durant el regnat d'Alexandre. Les joies de la civilització hel·lenística solien fer les vegades d'amulet, com és el cas d'aquest bell anell. La seva forma en espiral pot interpretar-se també com una al·lusió a una concepció del temps històric que resulta de la fusió de la visió cíclica, pròpia de l'Antiguitat, amb una anticipació de la visió lineal que imposaria segles més tard Agustín de Hipona, ja en les albors de l'Edat Mitjana.