Les Modes dels Noms

Per Toni Peñas Amo

Com passa amb els noms de les persones, els noms dels elements químics s'han assignat, al llar de la història de la química, d'acord amb les modes vigents. Alguns materials que es coneixien des de l'antiguitat han conservat, però, el seu nom; és el cas del ferro, l'or, l'estany, la plata, el plom, el carboni i el sofre. Durant els segles XVIII i XIX, els noms evocaven alguna qualitat del nou element, i utilitzaven termes del grec clàssic, com és el cas del clor, que significa llum; l'oxigen, que produeix acidesa; i l'hidrogen, que genera aigua; també se n'usaven d'altres idiomes, com ara el tungstè (pedra en suec) i el níquel (diable en alemany, ja que els miners l'anomenaven el diable del coure perquè dificultava la separació d'aquest metall).

Al final del segle XIX es va posar de moda batejar els elements amb el nom del país de la persona que els descobria. Així van sorgir el gal·li, el poloni, el franci, l'americi i el californi. Un element nou es va anomenar urani, a causa del planeta, cosa que va propiciar que els dos elements següents a la taula rebessin el nom dels plantetes posteriors (neptuni i plutoni). El nom de tecneci prové de tecnologia, ja que va ser el primer element sintetitzat al laboratori. Des de mitjan segle XX, es va començar a utilitzar el nom de científics il·lustres, i així van néixer el mendelevi, el nobeli, l'einsteini, el fermí, el laurenci i el curi. En els darrers anys, han sorgit problemes per designar alguns nous elements, ja que diversos països (els Estats Units, Rússia i Alemanya) es disputen la prioritat del descobriment. L'any 1997 es va arribar a un acord per donar nom a sis d'aquests elements, algun dels quals es coneixia des de feia més de vint anys però no tenia nom oficial: el rutherfordi o unnilquadi (104), el dubni o unnilpenti (105), el bohri o unnilsepti (107). De moment encara en queden tres més sense anomenar: el 110, el 111 i el 112.

Index