ALEXANDRE EL GRAN:
EL REI QUE VOLIA SER COM AQUIL·LES
Per Eva Roquet i Abenoza
Alexandre el Gran va voler ser un heroi com els d´Homer. El jove macedoni es considerava descendent d´Aquil·les i d´Hèracles. En la Ilíada d´Homer, Alexandre va trobar els arguments per a la seva set de glòria. De fet, durant les llargues campanyes militars, el jove portava sempre amb ell el poema d´Homer.
Va néixer el 356 a .C a Pel·la. Fill del rei Filip II de Macedònia i d´Olímpia, princesa d´Èpir. Alexandre es va criar en la cort envoltat de les diverses dones del seu pare, dels fills d´aquest i d´uns aristòcrates que desconfiaven del seu pare per voler unir tots els grecs contra els perses. Aquesta desconfiança va augmentar arran del nou matrimoni del rei amb una plebea macedònia, cosa que va fer enfurismar la conservadora aristocràcia i, sobretot, Olímpia, que veia perillar el tron del seu fill Alexandre.
Quan Alexandre era adolescent, Filip va invitar el filòsof Aristòtil perquè li fes de mestre junt amb altres nois de famílies adinerades. Aquest no només li va ensenyar botànica, medicina, astronomia i literatura sinó que va saber infondre en ell el gust per la gran poesia grega i també per la filosofia, que tant l´ajudaria en la seva futura vida política.
L´any 336 a .C, un aristòcrata macedoni va assassinar Filip davant Alexandre, Olímpia i la seva nova esposa. Als vint anys, el jove que havia jurat venjar la mort del pare, va ser nomenat hegemon , general de tots els grecs, i declarà la guerra a Dàrius III, rei de Pèrsia que era l´imperi més gran del moment. Alexandre es va aliar amb les diverses ciutats-estat gregues i va partir cap a orient. Després de travessar l´Hel·lespont i d´arribar a Àsia va oferir sacrificis als déus i als herois, a Hèrcules i a Aquil·les, de qui imitava la forma d´entendre el món. En menys de dotze anys, s´apoderà de Pèrsia, d´Egipte i dominà les terres que s´extenien des de Grècia fins a la vall de l´Indus.
Arengant les seves tropes i prometent-los els botins de les riques ciutats saquejades, clamava la venjança per les guerres que havien mantingut amb els perses durant més de dos segles. Per això, evocà el mite nacional de la Ilíada i s´identificà com a Agamèmnon, cabdill dels grecs, en l´expedició contra Troia i com a Aquil·les, heroi literari dels grecs. El macedoni animava el desig de fama dels soldats que arriscaven l´únic que tenien, la vida, a canvi d´una mort gloriosa que els salvaria de l´oblit; de la mateixa manera que ho havien fet els herois de la Ilíada. A més, si no morien i vencien s´endurien les riqueses de les terres saquejades. Però el jove rei no només volia els botins de guerra sinó que aspirava a dominar el món.
Alexandre, en fer-se amo d´orient, canvià radicalment els costums: es vestia amb pantalons, indumentària persa, feia postrar els seus súbdits en presència seva a la manera d´un dèspota oriental i considerava els seus vells companys grecs com a enemics.
A causa de la rapidesa dels esdeveniments, Alexandre no va poder consolidar le seves conquestes, ni va nomenar el seu successor. L´any 323 a .C, va morir, encara no amb trenta-tres anys, a causa d´unes febres. L´imperi va anar desmenbrant-se, des d´un punt de vista polític, en grans reialmes governats pels seus generals i descendents. Aquests van crear estats nous a Macedònia, Egipte i Mesopotàmia: ja no quedava gairebé res del gran imperi macedoni.
Alexandre el Gran, l´home que com Aquil·les havia pogut triar entre una vida llarga i feliç, en pau, o una vida breu però gloriosa, a la guerra; va morir jove i bell, deixant grandíssimes gestes com un veritable heroi homèric.