KÖNIGSBERG/KALINIGRAD
LA CIUTAT DE KANT

Per Jordi Puigdomènech

La ciutat de Kaliningrad es troba a les costes del Mar Bàltic , en territori rus . Ubicada entre Polònia i Lituània , està rodejada per la Unió Europea des de maig de 2004. Abans de 1945 s'anomenaba Königsberg i formava part de Prússia , però amb la derrota alemanya passà a ser ocupada pels soviètics que la rebatejaren en homenatge a Mijaíl Kalinin . Fou la principal base de la flota soviètica del Bàltic, i resta separada geogràficament de la resta de Rússia des que Lituània s'independitzà de la Unió Soviètica , l'any 1991. És la ciutat natal d' Immanuel Kant , David Hilbert i Goldbach .

Al segle XIV, la ciutat de Königsberg va ser un dels ports més importants de la Hansa, confederació de ciutats alemanyes per a la defensa comuna i el foment del comerç. Un segle abans, un cop es va produir la mort de Frederic II, va tenir lloc la ruptura definitiva entre l'Imperi Germànic i el Papa. Transcorreguts uns anys, en arribar al poder Rudolf d'Habsburg, aquest va rebutjar que la seva coronació tingués lloc a Roma, passant tot seguit a assegurar-se el poder de la seva dinastia amb l'annexió d'Austria, Carintia, Carniola i Estiria, un poder dinàstic que romandria inalterable fins el segle vint, amb la proclamació de la República de Weimar, després de ser derrotada Alemanya a la Primera Guerra Mundial.

Les tesis protestants de Martí Luter, l'any 1517 trobaren al país germànic el terreny propici per a la Reforma religiosa, que s'afiançà sota la protecció dels prínceps. Enmig d'aquest ambient agitat per la Reforma protestant, l'any 1544 va ser inaugurada la universitat de Königsberg, una de les més importants d'Europa, on realitzaria els seus estudis Inmanuel Kant.

La pau de Westfalia, l'any 1648, provocà la divisió del Sacre Imperi Germànic en 350 estats. Entre tots ells destacà el de Brandeburg, que en 1701 es convertiria en el poderòs regne de Prúsia, amb capital a Königsberg a la seva part oriental. Des d'aleshores, Alemanya fou escenari de la rivalitat entre els Habsburg d'Austria i el Hohenzollern de Prúsia per l'hegemonia del país.

La conciència nacional alemanya sorgiria com a reacció contra la invasió napoleònica. El Congrés de Viena, al 1815, establí una confederació germànica de 39 estats. El fracàs de la revolució de 1848 demostrà que la qüestió de la unitat nacional tenia que ser resolta al seu favor per una de les dues grans potències alemanyes. Bismark, primer ministre de Prúsia, aconseguí implantar l'hegemonia d'aquest estat, tot desplaçant Austria, que havia estat derrotada a Sadova, l'any 1866.

Alemanya s'havia convertit, a principis del segle XX, en una de les primeres potències internacionals. Després de la tremenda conmoció que provocaren les dues guerres mundials i, sobretot, de la capitulació del 8 de maig de 1945, i malgrat no haver-se signat cap tractat de pau, els territoris orientals foren incautats i annexionats a la URSS i a Polònia. Entre aquests territoris es trobava l'antiga Prúsia oriental i la seva capital, Königsberg, que des d'aleshores passaria a anomenar-se Kaliningrad.

I ja a l'últim terç del secle XX, amb la disolució de l'antiga Unió Soviètica, l'any 1991 Kaliningrad passà a formar part del territori rus, però separada de la resta del país, quedant aillada entre la República de Lituania i Polònia.

Nascut l'any 1724 en el si d'una família de la secta pietista, Inmanuel Kant va viure a Königsberg sense sortir pràcticament d'aquesta ciutat durant tota la seva vida. De família humil, la seva joventut va estar marcada per les privacions i les dificultats econòmiques, que Kant tractà de superar imposant-se un sistema de vida rígid i quasi ascètic. Estudià a la universitat de la seva ciutat natal matemàtiques, filosofia, teologia i física, i després d'acabar els seus estudis universitaris es dedicà a l'ensenyament privat. L'any 1755 fou nombrat encarregat de donar classes a la Universitat de Königsberg amb el càrrec de Privatdotzent , és dir, un càrrec semi-oficial, mantingut amb les contribucions econòmiques aportades pels estudiants que volgueren prendre els seus cursos. Dins el sistema universitari alemany, un càrrec així no tenia massa categoria i es trobava ben lluny de ser equiparable al d'un professor universitari titular. Es mantingué en aquesta plaça de Privatdotzent al llarg de quinze anys, malgrat les continues demandes dirigides al Ministre d'Ensenyament per a que li fos concedit un lloc com a professor titular. Per fi, l'any 1770 -quan Kant ja contava quaranta-sis anys d'edat- va aconseguir ser nombrat professor titular de Lògica i Metafísica, càrrec que ocupà fins poc abans de morir.

Kant era un home de caràcter ordenat, metòdic i meticulós gairebé fins l'extrem. Vivia segons un programa dictat per ell mateix, que seguia de forma invariable minut a minut, sempre igual, sense cap alteració, fins el punt que es diu que els veins de Königsberg posaven els seus rellotges en hora quan veien al filòsof sortir per a donar el seu passeig vespertí, sempre a dos quarts de quatre de la tarda, sempre seguit de ben aprop pel seu criat, que duia sempre un paraigües si el dia amenaçava pluja.

Inmanuel Kant no es casà mai, doncs era un home que pensava acuradament qualsevol decisió que tingués que prendre, i per dos cops rebutjà la idea de contraure matrimoni. Mantingué, amb la precisió i la regularitat d'un rellotge ben ajustat, una vida dedicada per complet a la ciència i la filosofia. Va treballar en la seva obra principal, la Crítica de la raó pura, al llarg de quasi vint anys, essent publicada quan Kant havia complert cinquanta-set anys d'edat.

Aquest home de vida tant regular i aparentment limitada a les estretes perspectives d'una petita ciutat del Bàltic, assolí un sistema metafísic que deixaria enrera els sistemes anteriors i que tindria una enorme influència en la filosofia posterior, fins els nostres dies. Malgrat que els seus interessos intelectuals foren encaminats durant algun temps cap les ciències físiques i l'astronomia, Kant ha passat a la història del pensament occidental precisament com a filòsof. Les seves dues obres fonamentals foren la Crítica de la raó pura i la Crítica de la raó pràctica . Publicà, a més, d'altres llibres de filosofia que assoliren un gran reconeixement, com la Crítica del judici, la Fonamentació de la metafísica dels costums o La religió dins els límits de la mera raó.

Kant era un home de complexió física dèbil, que es veié obligat a dur un acurat règim dietètic que ell mateix s'imposà, sense recòrrer mai a cap metge, i que li donà tant bon resultat que li va permetre viure fins els viutanta anys. Morí a la seva estimada Königsberg, l'any 1824.

Index