GOYA,
L'UNIVERS DE LES
FORMES MONSTRUOSES
Per Eduard Arumí
Franciso Goya és un pintor revolucionari com ho va ésser, a la mateixa època, Beethoven en el camp musical. Els dos artistes tindrien Napoleó com un inspirador comú de les seves grans obres, Los fusilamientos i l'Heroica , encara que per motivacions ben diferents. El famós quadre és un testimoniatge perenne de la fura repressió a la revolta del poble madrileny contra Napoleó el 2 de maig de 1808. Aquest genial artista que ens recorda Velázquez i Tiziano per la destresa en pintar les seder i l'or, i Rembrandt com a retratista de la cort de Carles III i Carles IV, tanmateix resulta molt difícil d'entendre. Així ho expressava Ortega i Gasset: " Goya és comprès, naturalment, però el que hi ha de compresnsible en ell, per alguna raó, és sempre un enigma". I veritablement enigmàtiques són les "Pintures negres".
La literatura sobre aquestes pintures és abundant, i són moltes les opinions tant a favor com en contra. Les diverses crítiques destaquen la dificultat per copsar l'autètic sentit dels esmentats quadres, quins foren els mòbils d'en Goya en plasmar aquestes monstruositats. Molts crítics no dubten a jutjar les "Pintures negres" com una obra demoníaca; potser és una exageració però, ara com ara, no s'ha trobat encara cap interpretació satisfactoria. El gran expert P.G. Hamerton 
ja va advertir, en una publicació de l'any 1879, que l'obra del pintor aragonès tindria efectes catastròfics sobre la tradició. I ho va encertar, perquè, com afirma Rafael Argullol, "Goya representa la ruptura artística sense precedents dins la tradició europea des del Renaixement. És palès que Hamerton, en dir que Goya cercava la lletgesa com Rafael la bellesa, volia expressar un vell problema que ja estava molt debatut: les relacions entre l'art i la lletgesa, les caricatures i la monstruositat.
Certament no manquen en les pintures del quattrocento italià escenes horribles, com La destrucció dels nens , de Korah; el Retaule de Sant Bernabé , de Botticelli, o en algunes obres de Castagno. També hi ha escenes paoroses com les del Judici Final , de Miquel Àngel i en algunes escultures romàniques i gòtiques referents als condemnats. Malgrat això, aquestes obres tenen un sentit didàctic i religiós; són considerades com l'excepció dins la norma.
Les "Pintures negres" presenten una visió radical, profunda, gairebé patològica, de l'esperit humà vers la mateixa essència de l'art pictòric. No és un accident més, sinó la recreació del fet horripilant com una inhumana realitat a través de les formes representades. Baudelaire expressà: El mèrit principar d'en Goya consisteix en la seva habilitat per crear monstres creïbles i tàctils. Els seus monstres són possibles, tenen les proporcions adequades. Ningú s'ha arriscat tant en el camí de la realitat grotesca. Totes aquestes contraccions, cares bestials i ganyotes diabòliques són profundament humanes. En una paraula, és difícil precisar el punt en què la realitat i fantasia es confonen.
És en la forma de representar les escenes on Goya arribà més enllà que qualsevol pintor abans i després d'ell. El que inquieta de les "Pintures negres" no són les figures en si mateixes sinó la concepció amb què han estat exposades, formes deshumanitzades, que donen sensació d'una vacuïtat total, sense espai formal. Com assenyala Argullol, l'autènticament inquietant és la destrucció de tota seguretat formal. D'altra banda, el fet que pintés només per ell mateix, a la "Quinta del Sordo", mostra una estranya singularitat. Els temes, que són senzillament horripilants, com Saturno devorando a su hijo , Judit, cortando la cabeza de Holofernes , El Aquelarre , Dos partores luchando salvajemente , etcètera, es converteixen en una recreació durant quatre anys per al pintor, impressiona contemplar aquestes escenes que semblen venir d'un altre món, del mateix infern, com assenyalen la majoria dels crítics. Però és l'infern de les formes que va crear ell mateix, en moments de depressió i de malaltia.
Bibliografia .- Arumí Blancafort, Eduard: Història i modernitat. Barcelona: AFCT, 2004.