ANY JOAN MARAGALL (2010 – 2011)

Redacció

<<Mallorca, do'm menjar i beure,

que em seran dolços els fruits.

Ara que t'he fet ben meva,

bé puc gaudir-ne de tu.

Què n'és de bona la terra!>>

 

(De L'estimada de Don Jaume)

 

L’Any Maragall commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta. El passat 2 de març de 2010 va tenir lloc l’obertura solemne de l’efemèride al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Glòria Casals, professora de la Universitat de Barcelona, va glossar la figura del poeta i intel·lectual com a introducció a una mostra del què serà la representació poètica Com si entrés en una pàtria, a càrrec de Mireia Chalamanch i Oriol Genís, sota la direcció de Josep Maria Miró. Els parlaments institucionals, a càrrec de la néta més gran del poeta, la senyora Roser Maragall, en representació de la família, i el Molt Honorable Sr. José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, van servir per a clausurar l’acte. El dia 23 d'abril l'alumnat dels centres educatius que porten el nom del poeta Joan Maragall faran una activitat de lectura de poemes. La lectura serà pública i es farà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a 2/4 de 5 de la tarda. Es preveu enregistrar l'activitat per emetre-la per Televisió de Catalunya en directe o en diferit. Per part del CES Joan Maragall de Badalona, la professora Marta López Prats presentarà a les alumnes Glòria de la Prada i Irene Rus, que llegiran els poemes El mal caçador i De l'estimada de Don Jaume.

 

Joan Maragall i Gorina va néixer el dia 10 d'octubre de 1860 a l'antic barri barceloní de Sant Pere de les Puel·les, on el seu pare tenia un taller tèxtil. Féu el batxillerat al col·legi de Sant Isidor i en acabar-lo, es posà a treballar en la indústria paterna. Degut al neguit que aquest fet li provocà, el seu pare decidí deslliurar-lo del negoci per a què es matriculés a la Facultat de Dret, carrera que acabà l'any 1884. A la Universitat tingué per companys Antoni Roura, Joaquim Freixas, Josep Soler i Miquel i d'altres, amb qui compartí la crisi de fi de segle i la presa de consciència catalanista, a més de certes inquietuds literàries. Aquells anys començà a escriure poesia i l'any 1881 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona.

 

Un cop acabats els estudis universitaris, féu el torn d'ofici d'advocat i esdevingué soci de l'Ateneu Barcelonès (1886), on coneixeria Joan Sardà, Josep Yxart, Narcís Oller, Alexandre Cortada i d'altres figures significatives del món artístic i literari català, algunes de les quals, com el mateix Maragall, contribuïren a la gestació del Modernisme. L'any 1888 fou transcendental per l'escriptor, doncs publicà L'oda infinita a la publicació La Il·lustració Catalana, i conegué Clara Noble, filla d'un comerciant anglès i d'una dama andalusa, que poc després esdevindria la seva esposa.

 

Al marge de la reconeguda vàlua de la seva obra poètica en català, traduïda a diverses llengües d'arreu del món, Joan Maragall escrigué també nombrosos articles periodístics en castellà, principalment al Diario de Barcelona, del que fou secretari de redacció sota la direcció de J. Mañé i Flaquer. Al llarg de la dècada del 1890 alternà els articles i assaigs en català i castellà amb la poesia en català i les traduccions de l'alemany al català, entre les que destaquen les d'algunes obres de Novalis, Goethe i Nietzsche. Maragall alternà diversos períodes al llarg de la seva vida, possiblement integrables, tots ells, dins l'esmentat corrent del Modernisme. Morí el 20 de desembre de 1911, voltat de la seva esposa i dels seus tretze fills. Les seves darreres paraules van ser <<Amunt, amunt…!>>.

 

Altres assaigs i obres en prosa de Joan Maragall són El catalanisme en el llenguatge (1893), La independència de Catalunya (1895), Elogi de la paraula (1903), El drama musical de Mozart (1905), Elogi del poble (1907), Elogi de la poesia (1907) i Visca Espanya! (1908).

Aquests són els principals actes programats en el context de l’Any Maragall:

 

Programació

 

 

INDEX