L’ORIGEN
DE L’ÉSSER HUMÀL’ORIGEN
DE L’ÉSSER HUMÀ
Per Laia Brugué
Visions mitico-religioses
La visió judeocristiana de l’origen de l’ésser humà apareix a la Bíblia, i concretament al llibre del Gènesi. Déu és el creador del món i de tot allò que existeix. Donat que la creació és un acte de llibertat per part de Déu, tots els éssers depenen d’Ell. En aquesta acció creadora l’ésser humà ocupa un lloc de privilegi. Un cop Déu ho va crear tot amb el poder de la seva paraula, ho va fer passar per davant de l’home i aquest va anar posant-hi els noms; és a dir, els éssers creats van quedar a la seva disposició. Segons el model judeocristià l’ésser humà ha estat creat a imatge i versemblança de Déu.
Segons el mite de Prometeu, d’origen grec i recollit per Plató en el seu diàleg
Protàgores, escrit el segle IV a.C., els Déus crearen l’ésser humà
juntament amb els altres animals. Prometeu i Epimeteu foren els encarregats de
dotar a cadascun d’ells amb alguna capacitat per a poder desenvolupar-se a la
vida. Després d’entregar a cada animal una capacitat específica —al lleó li
donaren una dentadura potent i unes urpes poderoses, al cérvol agilitat i unes
cames veloces, a la tortuga una closca on poder amagar-se— se’ls hi acabaren els
dons justament quan tenien que ocupar-se de l’ésser humà, així que aquest restà
despullat i indefens. Per a solucionar-ho, Prometeu pujà a l’Olimp on habitaven
els Déus i robà el foc de la saviesa per a donar-se’l als homes, que des de
llavors ja tingueren una capacitat amb la que defensar-se.
Per la seva banda, Aristòtil (segle IV a.C.) considerava que tant el món com tots els éssers vius no han estat creats, sinó que han existit des de sempre, és a dir, són eterns. Per tant, les espècies han estat sempre les mateixes i no ha existit evolució alguna, teoria que va ser coneguda amb el nom de ‘fixisme’. El fixisme va restar vigent al llarg de més de dos mil anys, fins que al segle XIX Charles Darwin proposà la teoria de l’evolució de les espècies basada en la competència, la selecció natural i l’herència.
Visions científiques
Però
abans de Charles Darwin hi va haver un altre biòleg que havia proposat una
teoria evolucionista de les espècies, en un llibre titulat
Filosofia zoològica:
Henri Lamarck (segle XVIII). Aquesta teoria, anomenada ‘lamarckisme’, es basava
en dos supòsits fonamentals:
- La llei de l’adaptació funcional, que consistia en defensar la creença de què la necessitat d’adaptar-se al mitjà crea l’òrgan necessari a tal efecte, que es va reforçant amb l’ús de la mateixa manera que s’atrofia i desapareix amb el desús.
- El caràcter hereditari d’aquestes adaptacions.
La teoria de Lamarck, també coneguda com ‘transformisme’, va ser superada abans d’un segle per l’evolucionisme de Charles Darwin, qui va proposar la selecció natural com a procés biològic pel qual l’entorn actua sobre la totalitat dels organismes vius, provocant que els individus més adaptats al mitjà sobrevisquin als menys adaptats, i per tant, transmetin les seves característiques avantatjoses als seus descendents.
Es tracta del mecanisme fonamental
dels canvis evolutius en els éssers vius que permet l’aparició de noves
espècies. D’aquesta manera s’obria la proposta de que l’ésser humà procedia del
simi. El concepte fou 
introduït
per Darwin en la seva obra titulada
L’Origen de les espècies,
publicada l’any 1859. El mecanisme selectiu és la base de l’adaptació, doncs
actua com un filtre que selecciona els individus més capacitats per a sobreviure
en un determinat ambient. Es basa en tres principis:
- Mutacions, que apareixen per atzar i, si són beneficioses, es transmeten als descendents.
- Competència per l’aliment i per les femelles.
- Herència genètica transmesa a través de la reproducció.
L’any 2009 ha estat proclamat per diversos organismes internacionals com ‘Any Charles Darwin’, degut a la commemoració del cent cinquantè aniversari de la publicació de la seva obra L’Origen de les espècies.