L’APORTACIÓ DE CAVANILLES A LA BOTÀNICA

Per Exequial Solana

Antonio José Cavanilles (València, 1745-Madrid, 1804), va ser un alumne precoç que ben aviat descollà en l’estudi del llatí i de les matemàtiques. Després de completar els estudis universitaris, a l’edat de vint-i-dos anys ja havia assolit el grau de mestre en Filosofia. Per ampliar els seus coneixements viatjà per Europa, on va arribar a ser deixeble de figures tant destacades de les ciències i les lletres com Isaac Newton i Étienne Bonnot de Condillac, els qui saberen apreciar les capacitats i el talent del jove Cavanilles.

            Poc després va obtenir el doctorat en Teologia a la Universitat de València, va ser ordenat en primera instància sacerdot i posteriorment bisbe de Cartagena, ciutat on es dedicà també a ensenyar filosofia al Colegio Fulgentino. Però les seves qualitats no van deixar de donar-li cada dia més prestigi, sent així que el Duque del Infantado li oferí la possibilitat d’exercir de preceptor dels seus fills a París.

Es diu que un dia estava impartint una classe a l’aire lliure i al no veure’s capaç de respondre una senzilla pregunta que un alumne li formulà sobre les característiques d’una petita planta, va decidir deixar de banda tots els coneixements adquirits per passar a interessar-se exclusivament per la botànica. Des d’aleshores dedicà la seva vida a aquesta ciència, on aconseguí un cop més importants progressos que li permeteren titular-se i exercir de nou la seva vocació docent, però ara en el nou àmbit d’interès: la botànica.

El naturalista i taxònem Carl Linneo havia afirmat que <<la flora d’Espanya és tan rica com desconeguda>>. Aquesta apreciació del gran científic suec esperonà el caràcter divulgatiu de Cavanilles, que a partir d’aquell moment dedicà els seus esforços a publicar els fruits de la seva recerca en una sèrie de monografies anomenades Monadelfies (1789), que aviat foren llegides amb admiració i reconeixement pels principals botànics europeus.

            Després de retornar a la seva València natal per a fer estudis de camp, que publicaria amb el títol de Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797), Cavanilles va ser convidat d’honor a les Acadèmies de Ciències de París, Uppsala, Berlín i Londres, on rebé diverses distincions com les de ‘Botànic Il·lustre’ i ‘Reformador de la Ciència’. Cansat de tant viatjar, els darrers anys de la seva vida els passà impartint docència a la seva Càtedra del Jardín Botánico de Madrid, on va tenir nombrosos deixebles i seguidors, entre els que fundà una escola de botànics que perviuria amb molt d’èxit al llarg del segle XIX.

INDEX