En 1996 es realitzen a la zona reformes urbanístiques per a fer el pas a nivell de l´Avinguda Sant Ignasi de Loiola. Fem consultes a l´Ajuntament per saber si hi ha projecte a curt o a mig termini que pugui afectar l´edifici en que està el col·legi; en saber que no, vam decidir procedir a la restauració de l´edifici, que té una imatge que no diu de l´activitat que en ell es desenvolupa.

Som educadors i la nostra professió és la docència i ens proposem fer una restauració en que el nom i l´esperit de Joan Maragall hi estiguin presents.

S´encarreguen del projecte el professor de Llengües Clàssiques, Mariano Amal i l´escultor Carlos Colomo, ambdós antics professors del Centre i amics.

Mariano Arnal selecciona el diàleg del Comte Arnau amb les forces de la naturalesa, extret del poema del mateix nom i el plasmà en la façana i finestrals del centre creant una pàgina de pedagogia estàtica que enalteix el text i reafirma la seva força i bellesa:

Totes les veus de la terra
aclamen al Comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit triomfant:

- Fill de la terra,-fill de la terra,
Comte l´Arnau
ara demana, -ara demana:
Què no podràs?

- Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s´arrela
i obre la copa en l´espai.

- Els roures viuen i viuen
pro també compten els anys

-Doncs vull ser la roca immòbil
entre sols i temporals.

-La roca viu sense viure,
que res la penetra mai

- Doncs la mar somovedora
que a tot s´obre i dóna pas.

-La mar S´està tota sola
i tu vas acompanyat.

-Doncs ser l´aire quan l´inflama
la llum del sol immortal.

-Pro l´aire ni el sol no estimen
ni senten l´eternitat.

-Doncs: ser home sobrehome,
ser la terra palpitant.

-Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s´inflama,
seràs astre rutilant,
serás home sobrehome,
perquè en tens la voluntat."

Carlos Colomo esculpeix en formigó la seva visió personal del Comte Amau, assegut a la terrassa del col.legi; i crea en les reixes de les finestres una bella al.legoria del text seleccionat.

Carlos Colomo també dissenya una font per al pati, al voltant de la qual està escrit el poema de la Vaca Cega de Joan Maragall.

La façana frontal està decorada amb la signatura del poeta i en els balcons predomina la ginesta que, en el dir de Joan Maragall, és la flor nacional de Catalunya.